En Banyeta

Fa molts i molts anys a Girona no existia el mercat del Lleó sinó que el mercat es feia alguns dies al mig d’una plaça, concretament, a la Plaça del Vi.

En aquell mercat s’hi posaven parades de tota mena: de verdures, de fruites, de cistells, de roba, de carn, d’ous, de peix, de perfums, de sabó… De qualsevol mercaderia que es pogués comprar.  Just a la cantonada de la Plaça del Vi amb el carrer Ciutadans s’hi posava sempre la mateixa parada: la d’un usurer.

Aquell home deixava diners a qui no en tenia i en necessitava per pagar deutes, impostos, comprar eines per treballar el camp… O per pagar el metge, si calia.  La gent amoïnada s’adreçava a ell per tal que li prestés el que necessitava i ell ho feia, però no penséssiu pas que ho feia amb generositat. Aquells diners se li havien de tornar amb uns interessos molt elevats. Conta la llegenda que s’aprofitava del gironins en desmesura i així, de mica en mica, es va anar fent ric.

Però un bon dia, per càstig diví, va aparèixer convertit en pedra i amb unes bones banyes enganxat a la paret just on es solia posar al mercat.
Des d’aquell dia l’anomenen en Banyeta. Hi ha qui diu que es va convertir en vigilant i vetlla per tal que tots els gironins i gironines paguin els seus impostos municipals, però potser és millor creure la versió que ens explica que a qui toqui el nas d’en Banyeta, amb el seu propi nas, se li perdonaran tots els deutes.