El Tarlà

A vegades i només a vegades, els personatges passen a la història i la història els converteix en llegenda.

Al carrer de l’Argenteria en tenim un clar exemple: és el Tarlà o el Xato com a alguns els agrada anomenar-lo.

Els fets ens porten entre els anys 1348 i 1654 quan Catalunya va viure negres episodis de mortalitat degut a les pestes que assolaven tot el territori català. La pesta era una de les pitjors malalties que podia patir una ciutat, ja que causava molts mals i moltes morts a qui hi vivia.

A Girona, el poble de es trobava tan espantat que van decidir decretar la quarantena. Això volia dir que la gent s’havia de quedar a casa seva tancada a pany i clau.

Així doncs, els veïns del carrer de l’Argenteria, com que tenien por que la pesta afectés el seu barri, varen tancar els accessos al carrer amb tanques de canyes verdes per tal de què no es pogués entrar ni sortir i així evitar que la malaltia s’estengués pel seu carrer.

Els habitants del barri no podien entrar ni sortir del seu carrer i tothom estava desanimat i avorrit fins que un veí va decidir animar-los. Es disfressava de joglar i es passava  el dia fent capgirells i bufonades. S’enfilava als balcons, saltava, ballava i feina tota mena de trucs per fer passar una bona estona als veïns del carrer de l’Argenteria.

Els veïns estaven tan contents i agraïts que encara avui en dia es segueix recordant-lo amb gratitud.  Per aquest motiu, cada primavera, pel dia de Sant Agustí, els veïns del carrer de l’Argenteria agafen un ninot vestit de joglar i el passegen damunt d’un carro mentre la gent el segueix tot tocant el timbal i cantant. Després, el pengen en una barra que va de banda a banda del carrer, a uns cinc metres d’alçada, i el fan giravoltar i li fan fer tota mena de tombarelles.

Diuen que molts anys enrere el Tarlà era una persona de carn i óssos i no pas un ninot.

També expliquen que una vegada el ninot va caure a terra i es va aixafar el nas que era fet de fusta i des d’aquell dia l’anomenen el Xato.

Visca el Xato ! visca el Tarlà! Pataplam plam plam!